 Fig. 1 |
 Fig. 2 |
 Fig. 3 |
2. METODOLOGIA
La metodologia emprada per
nosaltres, es pot trobar en el llibre de Biologia de 2n. de
Batxillerat d'Editorial Santillana i que més abaix es reprodueix
però, encara se'n pot trobar de més domèstiques com sembla ser
la que apareix en versió anglesa en la pàgina d'internet:
http://gslc.
genetics.utah.edu/units/activities/extraction
Protocol seguit per nosaltres:
- Extreure 10 gr. De gònada femenina de musclo (fotos 1 a 13) o 20 gr. de fetge de pollastre (fotos 14 a 17) o tim de vedella.
- Tallar el material en trossets petits posar-los en un recipient
amb 100 ml. d'aigua i batre'ls fins a obtenir una massa
homogènia i semilíquida. (f. 1, 2 i 3)
Fig. 1 |
Fig. 2 |
Fig. 3 |
- Deixar sedimentar uns minuts els trossos més grans i filtrar
el sobrenedant a través d'unes quantes gasses dipositades en un
embut. El material resultant es recull en un matràs erlenmeyer. (f. 4 i 5)
 Fig. 4 |
 Fig. 5 |
- s'afegeix amb una proveta un volum igual de NaCl 2M (medi
hipertònic) per aconseguir trencar les cobertes nuclears.
- Es passa a un vas de precipitats i s'afegeix dodecil sulfat
sòdic al 10% fins que el conjunt assoleixi un 2% de
concentració d'aquesta substància. (f. 6 i f7)
 Fig. 6 |
 Fig. 7 |
Es pot utilitzar la següent equació:
0,02g/ml = 0,1g/ml x X ml / volum dissolució + X ml
- Es remena suaument amb una vareta agitadora i es deixa reposar
uns 5 minuts.
- S'afegeix lentament amb una pipeta 60 ml d'etanol de 96º ben
fred, fent-lo lliscar per les parets del recipient (f. 8) . Es formen dues capes de diferent densitat i a la
interfase es podran veure uns filament blancs que constitueixen
l'ADN. (f. 9, 10 i 11)
 Fig. 8 |
 Fig. 9 |
 Fig. 10 |
 Fig. 11 |
Els filaments es poden recollir amb unes pinces (f. 12), o amb la mateixa vareta agitadora, dipositar-los
en un portaobjectes i fer, amb molta cura per no perdre'ls, un
tintatge amb hematoxilina o bé orceïna acètica, colorants
típicament nuclears, per identificar-los i poder observar-los al
microscopi. Els filaments d'ADN presenten una coloració més
morada que la resta de materials. (S'ha de dir que el microscopi
òptic, lògicament no dona uns resultats gaire brillants, però
és interessant la identificació per medi de l'acció dels
colorants). (f. 13)
 Fig. 12a |
 Fig. 12a |
 Fig. 13 |
|
|
|
|---|
